dimecres, 8 de setembre del 2010

Treball entorn del concepte/dimensió Identitat i Territori


L’activitat consisteix a preparar una exposició oral en grups de tres persones, de 5 minuts de durada sobre un aspecte/dimensió del concepte de Identitat/territori.

Si voleu podeu llegir:



Les pautes de treball a: http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/guiaterritori2011.pdf

El document d'avauluació a: http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/avaluacioterritori2010.pdf


Dossier d’aprenentatge en format bloc

Treball individual


Des del mòdul, el dossier d’aprenentatge es considera una eina d’aprenentatge de gran valor ja que la seva correcta realització permet posar en pràctica tant aspectes de gestió de la informació com d’expressió escrita i digital.

Per a la realització del dossier s’emprarà un bloc d’accés obert, que es crearà emprant Blogger.

L’estudiant registrarà en diverses entrades, correctament redactades i classificades mitjançant etiquetes, els aprenentatges més significatius realitzats al llarg del semestre.

Les entrades han de referir-se, entre d'altres, als aspectes següents:
  • Exercicis de tipus pràctic realitzats a l'aula
  • Resums, comentaris o ampliació dels continguts del temari
  • Ressenyes i comentaris sobre espais i recursos web
  • Presentació de notícies d'actualitat referides a les TIC
  • Reflexions sobre el propi procés d'aprenentatge

Cal tenir especial cura en:
  • Expressar-se amb claredat i correcció formal
  • Emprar de forma coherent diversos recursos multimèdia (imatges, sons, vídeo)
  • Etiquetar correctament les entrades a fi de poder identificar amb facilitat els continguts de cada matèria i dels diversos temes
Es recomana que les entrades tinguin 3 parts (si s'escau pel tema):

  • Descripció, del tema, eina o estratègia treballada
  • Reflexió, al voltant de les implicacions o possibilitats del tema
  • Ampliació, a partir de la recerca i aprofundiment al voltant del tema
L’estudiant podrà fer servir el seu propi dossier d’aprenentatge en una part de l’examen del mòdul, en la qual tindrà accés a la Xarxa.


dissabte, 21 de novembre del 2009

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Competència digital

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre, treballar col·laborativament i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.

Competència digital del mestre

En el cas dels Graus de Mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.

Documents de referència

Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:
  1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
  2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)
1. Normes UNESCO

En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:
  • Nocions bàsiques de tecnologia
    Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
    Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.
    Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.
  • Aprofundiment de coneixements
    Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.
    Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
    Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.
    Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.
  • Creació de coneixements
    Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
    Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
    Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.
2. Normes de la ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
  • Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
  • Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
  • Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
  • Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
  • Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge
  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
  • Creativitat i innovació
  • Comunicació i col·laboració
  • Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
  • Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
  • Ciutadania digital
  • Funcionament de la tecnologia i conceptes
Recursos

dijous, 19 de novembre del 2009

Blogs i educació

Conferència de l'Anna Perez a l'auditori de la FPCEE Blanquerna sobre l'ús dels blogs a l'escola (12/11/2008):
Publica un missatge

dimecres, 4 de novembre del 2009

Eines de suport al pensament: Els fluxogrames

Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:

  1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
  2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:





Més explicacions, fàcils d'entendre, de que són els fluxogrames aquí

Podem trobar més símbols amb les seves explicacions aquí


Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc A l'assignatura hem optat per una eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a: http://www.gliffy.com

Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de represenatcions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.



Pràctica a realitzar fora de classe de forma individual


Crear a Gliffy un diagrama de flux que representi l'acció travessar una cruïlla on hi ha semàfors, exportar-ho a jpg i penjar els resultats, comentats, al bloc.


Recursos


dijous, 22 d’octubre del 2009

Firefox personalitzat i portable



Des de l'àrea de Noves Tecnologies hem personalitzat un Firefox amb els gadgets, enllaços i eines que us poden ser útils per a treballar, per exemple: Links als espais de Blanquerna, traductors, idioma i corrector català, castellà i anglès, Delicious, Notebook,....

A més està pensat per a poder-lo utilitzar, també, des d'un pendrive (o qualsevol altre lloc) de manera que sempre podeu portar el vostre Firefox al damunt.

A més a més així que us l'aneu personalitzant, els canvis que hi feu s'enregistraran al lloc des d'on l'haureu executat.

Per a tenir-lo solament cal que us el descarregueu, el graveu en qualsevol lloc del vostre disc dur i en clicar-lo dues vegades us demanarà el lloc on el voleu descomprimir.

A partir d'aquí us crea una carpeta i per a poder-lo utilitzar cal obrir la carpeta i executar el programa "FirefoxPortable"


Els nostres agraïments al Servei d'informàtica per la creació de l'executable.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Conceptes bàsics d’imatge digital.

Les característiques a les que ens referirem, fan referència a un tipus d’imatge anomenat mapa de bits, que és aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. També hi ha imatges vectorials que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts. Aquestes últimes les podem crear amb el programa Inkscape, que és lliure o amb l’illustrator de l’empresa Adobe, entre d’altres.
També cal dir que molts programes, com el Word de Microsoft, incorporen eines de disseny vectorial o apliquen el disseny vectorial a les galeries d’imatges.
Les imatges de mapa de bits són les generem amb una càmera de fotos, un scanner,.... i manipulem amb el programa lliure Gimp o el Photoshop d’Adobe. Les característiques més importants d’aquestes imatges són:

La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.
El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)

Per a finalitzar, caldrà tenir present que les imatges digitals les acabem emmagatzemant i que per fer-ho hem de triar un format d’arxiu (jpg, gif, bmp,...) i un suport, un disc dur, uns DVD, un espais web, una carpeta on-line,...
Totes aquestes trets aquí apuntats, s’hauran d’entendre i saber utilitzar per a poder treure’n el màxim partit de les imatges digitals.