dissabte, 21 de novembre del 2009

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Competència digital

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre, treballar col·laborativament i transformar aquestes interacions en coneixement. Més tard, com a professional competent digitalment, trobarà en les TIC un mitjà facilitador en l'exercici de la seva professió.

Competència digital del mestre

En el cas dels Graus de Mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

A més, aquestes competències no són estàtiques, com tampoc ho és la tecnologia, així que per força la formació del mestre, com la d'altres professionals, demanarà una actualització continuada en el coneixement dels recursos tecnològics i de les seves potencialitats pedagògiques.

Documents de referència

Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:
  1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
  2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE)
1. Normes UNESCO

En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:
  • Nocions bàsiques de tecnologia
    Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.
    Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols. A més, han de garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.
    Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.
  • Aprofundiment de coneixements
    Els docents han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.
    Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
    Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. Els docents han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules. En aquests contextos, han de ser capaços d'integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia amb flexibilitat, a fi d'abonar la col·laboració.
    Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.
  • Creació de coneixements
    Els docents han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
    Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
    Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.
2. Normes de la ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
  • Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
  • Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
  • Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
  • Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
  • Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge
  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
  • Creativitat i innovació
  • Comunicació i col·laboració
  • Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
  • Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
  • Ciutadania digital
  • Funcionament de la tecnologia i conceptes
Recursos

dijous, 19 de novembre del 2009

Blogs i educació

Conferència de l'Anna Perez a l'auditori de la FPCEE Blanquerna sobre l'ús dels blogs a l'escola (12/11/2008):
Publica un missatge

dimecres, 4 de novembre del 2009

Eines de suport al pensament: Els fluxogrames

Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:

  1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
  2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:





Més explicacions, fàcils d'entendre, de que són els fluxogrames aquí

Podem trobar més símbols amb les seves explicacions aquí


Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc A l'assignatura hem optat per una eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a: http://www.gliffy.com

Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de represenatcions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.



Pràctica a realitzar fora de classe de forma individual


Crear a Gliffy un diagrama de flux que representi l'acció travessar una cruïlla on hi ha semàfors, exportar-ho a jpg i penjar els resultats, comentats, al bloc.


Recursos


dijous, 22 d’octubre del 2009

Firefox personalitzat i portable



Des de l'àrea de Noves Tecnologies hem personalitzat un Firefox amb els gadgets, enllaços i eines que us poden ser útils per a treballar, per exemple: Links als espais de Blanquerna, traductors, idioma i corrector català, castellà i anglès, Delicious, Notebook,....

A més està pensat per a poder-lo utilitzar, també, des d'un pendrive (o qualsevol altre lloc) de manera que sempre podeu portar el vostre Firefox al damunt.

A més a més així que us l'aneu personalitzant, els canvis que hi feu s'enregistraran al lloc des d'on l'haureu executat.

Per a tenir-lo solament cal que us el descarregueu, el graveu en qualsevol lloc del vostre disc dur i en clicar-lo dues vegades us demanarà el lloc on el voleu descomprimir.

A partir d'aquí us crea una carpeta i per a poder-lo utilitzar cal obrir la carpeta i executar el programa "FirefoxPortable"


Els nostres agraïments al Servei d'informàtica per la creació de l'executable.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Conceptes bàsics d’imatge digital.

Les característiques a les que ens referirem, fan referència a un tipus d’imatge anomenat mapa de bits, que és aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels. També hi ha imatges vectorials que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts. Aquestes últimes les podem crear amb el programa Inkscape, que és lliure o amb l’illustrator de l’empresa Adobe, entre d’altres.
També cal dir que molts programes, com el Word de Microsoft, incorporen eines de disseny vectorial o apliquen el disseny vectorial a les galeries d’imatges.
Les imatges de mapa de bits són les generem amb una càmera de fotos, un scanner,.... i manipulem amb el programa lliure Gimp o el Photoshop d’Adobe. Les característiques més importants d’aquestes imatges són:

La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.
El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)

Per a finalitzar, caldrà tenir present que les imatges digitals les acabem emmagatzemant i que per fer-ho hem de triar un format d’arxiu (jpg, gif, bmp,...) i un suport, un disc dur, uns DVD, un espais web, una carpeta on-line,...
Totes aquestes trets aquí apuntats, s’hauran d’entendre i saber utilitzar per a poder treure’n el màxim partit de les imatges digitals.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Eines de suport al pensament: creació de mapes conceptuals

Els mapes conceptuals

La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...

En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.

La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

Des del punt de vista tècnic, el mapa es pot crear amb qualsevol editor gràfic però hi ha diversos programes que ens ajudaran a crear el mapa de manera més eficient. Un dels més coneguts i potser un dels millors és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

Pràctica
  • Podeu descarregar i instal·lar el programa (des de CMapTools)
  • Proveu de crear un mapa senzill i d' aprendre de forma autodidacta.
  • Consulteu l'ajuda en línia
  • Configureu l'idioma de la interfície. Editar - Preferencias - General - Idioma
  • Deseu el mapa a l'ordinador en el que treballem i també als servidors del IMHC (IHMC Public Cmaps).
  • Genereu l'adreça pública del mapa i citeu-la des del vostre bloc.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Editar vídeos de Youtube amb el Windows Movie Maker

Els vídeos que es troben a Youtube es poden enllaçar o embedir des del nostre blog o des d'una pàgina web però en algunes ocasions, segons quines siguin les nostres necessitats, això no serà suficient.
Si el que volem fer és emprar un fragment del vídeo que hem trobat a Youtube en el vídeo que estem elaborant, haurem de resoldre dos problemes:
  1. Haurem de descarregar el vídeo al nostre ordinador
  2. Ens caldrà canviar el format de Youtube per un altre que es pugui emprar al Windows Movie Maker
Descarregar el vídeo

Existeixen diverses estratègies per resoldre cadascun d'aquests problemes. Una d'aquestes, en aquest cas per resoldre el primer problema, seria instal·lar una extensió del navegador que permeti, afegint una nova funcionalitat, descarregar el vídeo. Si utilitzem Firefox, podrem instal·lar l'extensió DownloadHelper

Un cop instal·lada ja podrem accedir a Youtube i escollir el vídeo que vulguem descarregar. Quan el tinguem visualitzat emprarem l'opció Eines - DownloadHelper per descarregar-lo al nostre ordinador i ja haurem resolt el primer problema. Observarem que el vídeo es descarregarà en el format emprat per Youtube: Flash Video (flv).

Si el que volem fer és conservar el vídeo per reproduir-lo sense haver d'accedir a la Xarxa (per exemple si des de l'aula no disposem de connexió a Internet), aquest format ja ens anirà bé però si el que volem fer és incloure el vídeo o un fragment d'ell en el vídeo que estem construint llavors ens caldrà resoldre el segon problema: haurem de canviar el format (ja que el Movie Maker no ens permetrà importar fitxers flv).

Canviar el format


Novament serà el DownloadHelper el que ens ajudarà, en aquest cas a canviar el format. Per poder fer la conversió haurem de seguir una seqüència que es detalla en aquest Manual.

És molt important entendre que en un dels passos ens demanarà que instal·lem una extensió (ConvertHelper) específica per a la conversió del vídeo:


Des de Youtube, i fent novament: Eines - DownloadHelper veurem que podem optar per descarregar el vídeo en el seu format original o bé escollir l'opció de conversió escollida (o escollides) a les preferències.

Editar el vídeo amb Movie Maker


Escollirem l'opció de descàrrega wmv per tal de convertir el vídeo al format Windows Media Video. Un cop descarregat el podrem importar des de Movie Maker; el podrem editar i/o barrejar amb el nostre vídeo.

Citar l'autoria

Evidentment, haurem de citar que el vídeo prové de Youtube i, si disposem de la informació, qui és l'autor.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Treball col·laboratiu: documents de Google

Organització del treball en grup

Els treballs en petit grup es poden organitzar de diverses formes: la més simple (i malauradament la més freqüent) comporta fragmentar el treball o la tasca a realitzar en parts i repartir aquestes entre els components del grup. El resultat final és, en aquests casos, un sumatori de les diverses aportacions fetes pels components del grup.

Emprar aquesta estratègia comporta diversos problemes com ara que: l'estudiant només arriba a tenir una visió parcial del tema, no hi ha gaire interaccions ni enriquiment mutu entre els components del grup, el resultat final no és homogeni pel que fa al nivell d'aprofundiment aconseguit, l'estil o els aspectes formals... En general, un cop acabat el treball ens queda un cert sentiment d'insatisfacció, la sensació que es podria haver aprés més.

En un treball realitzat de forma col·laborativa, en canvi, hi ha constants interaccions entre els component del grup: es valoren els possibles enfocaments, s'aporten dades, idees, reflexions i experiències, es prenen decisions, s'elaboren i revisen documents de forma conjunta, hi ha una exigència mútua entre el components del grup. La sensació que ens queda és d'enriquiment personal, d'aprenentatge compartit.

Així doncs, tenim diverses opcions organitzatives, les dues citades (la sumativa i la col·laborativa) i d'altres que es situen entre elles. Per a cadascuna de les opcions haurem de disposar de recursos que ens facilitin el treball del grup.

Treball col·laboratiu amb el suport de les TIC

Les TIC poden facilitar les interaccions entre els components del grup, l'intercanvi d'idees i reflexions pròpies del treball col·laboratiu. També ens poden ajudar en la creació dels documents que seran compartits per tots els components del grup i finalment, si cal, es publicaran a la Xarxa.

Entre d'altres possibilitats podríem emprar els Documents de Google, un servei gratuït que permet crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis.

Exercicis pràctics a realitzar en petit grup a classe
  1. Crear i compartir un document de text. Un dels components del grup crearà un document de text que posteriorment compartirà amb els altres membres del grup. A continuació cadascú obrirà el document compartit (per veure'l i poder obrir-lo entrarem als documents de Google o bé si ja els teníem oberts actualitzarem la finestra -amb la tecla F5-). Comprovarem que tothom pot editar el mateix document en línia simultàniament i que en el moment que s'actualitza la finestra del navegador apareixen els fragments escrits pels companys. Podríem emprar aquest document per posar-nos d'acord sobre els apartats que hauria de tenir un treball sobre un determinat tema. Per exemple "els ordinadors portàtils i els llibres digitals a les aules". Si s'escau podeu compartir el document amb el professor de l'assignatura per tal que ell pugui fer el seguiment.
  2. Crear una presentació, compartir-la i emprar-la com una eina de comunicació. Crearem i compartirem amb els membres del grup una presentació que podria ser d'utilitat per explicar i treballar a classe el tema de l'exercici anterior "els ordinadors portàtils i els llibres digitals a les aules". En diverses diapositives mostrarem una portada, un esquema amb els apartats que exposarem, imatges, vídeos i explicacions sintètiques amb els continguts més rellevants... Desarem i publicarem la presentació. Iniciarem la presentació i simularem l'exposició a classe. Farem que un dels components del grup prengui el control de la presentació, dos companys més participaran "virtualment" fent servir el quadre de diàleg de la dreta de la finestra i els altres faran d'espectadors "presencials".
  3. Crear un full de càlcul i un formulari. Tot i que la finalitat principal dels fulls de càlcul és la de recollir dades numèriques i posteriorment fer càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades, el fulls de càlcul de Google també es poden emprar per recollir informació a través de formularis. En aquest exercici es proposa crear un full de càlcul i des d'ell crear un formulari. En aquest formulari plantejarem tres qüestions referides a la presentació feta a l'exercici 2. Desarem i publicarem el formulari (opció Ves al formulari actiu), enviarem l'adreça del formulari a tots els components del grup i respondrem a les tres qüestions. Observarem com les respostes van quedant recollides en el full. Per acabar publicarem el full de càlcul.
Pràctica a realitzar fora de classe de forma individual

Individualment cal crear una entrada del dossier d'aprenetatge per explicar el desenvolupament de la pràctica. En aquesta entrada caldrà que hi hagi una part descriptiva (el que ha fet el grup), una reflexió sobre el treball col·laboratiu amb els documents de Google i finalment els enllaços que permetin accedir als documents elaborat en grup (text, presentació, formulari i full de càlcul).

Recursos


Veure el vídeo en català a DotSub

diumenge, 27 de setembre del 2009

Treball Col.laboratiu. Viquipedia

La viquipèdia és la versió catalana del projecte http://www.wikipedia.org.




(En aquest punt vindrien una sèrie d'explicacions sobre el tema però els enllaços anteriors ja expliquen tot el que cal saber sense oblidar coneix la wikipedia en...)

Tal i com vam veure en entrades anteriors d'aquest bloc, els wikis són una bona eina de caire educatiu, sobre tot pel que fa referència a l'aprenentatge col·laboratiu. És per això que des de l'assignatura es proposa col·laborar comprensivament amb l'enciclopèdia. Per fer-ho cal:

  1. Constituir un grup de treball de 4-6 persones
  2. Donar-lo a conèixer
  3. Aprofundir en el funcionament dels wikis i concretament de la viquipèdia:
    1. Com es crea un wiki
    2. Parts d'un wiki
    3. Com s'edita
    4. Les discussions
    5. Els enllaços, les fonts i les cites
    6. La viquipèdia i les altres wikipedies
    7. Els projectes germans.
  4. Localitzar en la versió catalana un article que es pugui completar d'una manera significativa o cercar-ne un de nou.
  5. Entrar la informació a partir de les dues opcions següents:
    1. Individualment crear-se un compte a la viquipedia i crear conjuntament l'article a partir de les informacions de cadascú. Simulant així un funcionament normal
    2. Col·laborativament (presencial o virtualment) crear la informació, crear un compte a la Viquipedia i introduir-la. No es reflexarà la feina individual
  6. Fer-ne el seguiment (automàtic?) de l'article.
  7. A nivell individual fer una entrada al bloc personal on escriviu:
    1. Resum de l'experiència
    2. Enllaç a la viquipèdia amb l'article creat o modificat
    3. Valoració de l'aportació individual al grup
Per a realitzar aportacions a la wikipedia, és fonamental seguir el seu llibre d'estil. La Valoració d'aquesta tasca, es farà segons aquest llibre d'estil.

De cara a tenir una visió més àmplia del que significa la wikipedia, també és interessant conèixer alguns dels seu projectes germans com:




Wikimedia Commons



WikiBooks



O també el projecte




D'aquest projecte és important llegir les seves normes d'estil i principis pedagògics, las quals és poden aplicar a la Wikipedia o a qualsevol tasca escrita que encarreguem als nostres alumnes

Per acabar un parell de referències per quan es parli de la fiabilitat de la Wikipedia.
- http://www.enriquedans.com/2005/12/la-fiabilidad-de-la-wikipedia.html
- http://www.enriquedans.com/2007/07/wikipedia-mas-fiable-que-la-encyclop%C3%A6dia-britannica.html
- http://www.ojobuscador.com/2007/01/27/la-wikipedia-no-es-una-fuente-fiable/

Usos educatius dels Blogs. Recursos, orientacions i exeperiències per a docents

Llibre que tracta, des d'un punt de vista educatiu els blocs.



Balagué Puxan, F., & Zayas, F. (2008). Usos educatius dels blogs : Recursos, orientacions i experiències per a docents (1ª en llengua catalana ed.). Barcelona: Editorial UOC.

divendres, 18 de setembre del 2009

Blogs i blogosfera educativa

Des del mòdul es demana que cada estudiant crei un blog com a eina de suport per elaborar el dossier d'aprenentatge, i que l'actualitzi de forma continuada i, possiblement, saber més coses sobre el blogs ens ajudarà a respondre millor a aquesta demanda.

Els blocs al món

En els darrers anys, la creació de blogs ha crescut a tot el món de forma exponencial i està revolucionant Internet que ja conté milions de blocs.

Per aprendre més coses sobre els blocs podeu veure el vídeo següent:
Blogs i educació

La senzillesa d'ús dels blogs i les seves possibilitats per facilitar la comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb entusiasme i els facin servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències... Així van néixer els EduBlogs o blocs educatius.
Per a moltes escoles el blog ha esdevingut un important recurs educatiu; s'han creat blogs d'escola, blogs d'aula, blogs pel treball en petit grup i blogs de l'alumne.
A l'article EduBlogs publicat a l'espai ZonaTIC-n es comenten abastament diversos aspectes sobre l'ús educatiu dels blogs.

Interaccions entre blogaires: la blogosfera educativa

Un blogaire és aquell crea i manté actualitzat el seu blog. Per norma general el blog no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrits. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor (fent nous comentaris o articles).

Els lectors d'un blog sovint tenen el seu propi blog i en aquest cas es pot arribar a establir un diàleg públic entre blogaires amb articles que es complementen i enriqueixen mútuament.

També és freqüent (i aconsellable) afegir/trobar en un blog una llista d'enllaços a altres blogs (aquesta llista rep el nom de blogroll) de manera que la visita a un blog ens pot portar a un segon bloc i des d'aquest a un tercer i així successivament.

En ocasions, quan l'autor d'un blog està interessat en encetar una reflexió conjunta amb altres educadors sobre una situació o un tema concret pot fer una reflexió inicial i convidar a altres blogaires a pensar-hi sobre el tema (aquesta estratègia rep el nom de mem). Podeu aprendre més coses sobre els mems en aquesta Introducción general sobre la teoria de los memes de Jordi Cortés o veure un exemple de mem a l'article Competencias digitales, glosa al meme de Ayerbe del bloc La mirada pedagógica.

Així doncs, el concepte blocosfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires.

dimecres, 16 de setembre del 2009

Publicar vídeos de Youtube al bloc

Si volem citar un vídeo de YouTube des del nostre bloc o des del bLink primer l'haurem de cercar:


Un cop localitzat el podem veure:



A la dreta de l'àrea de visualització trobarem dos enllaços:



Podem escollir entre dues opcions:

  • La casella URL conté l'adreça web que haurem de posar a l'enllaç.
  • A Embed (o Insertar) hi ha el codi que haurem de copiar/enganxar a la finestra d'edició HTML.
Cal dir que aquest procediment ens serveix per a molts espais web que ens permeten publicar informació. Per exemple: http://www.goear.com// per publicar àudio o http://www.slideshare.net// per publicar presentacions o els vídeos de l'edu3.cat...

Gestió de la informació: Principis bàsics

Començarem enumerant algunes de les operacions bàsiques de gestió de la informació com ara:
  • Cercar, seleccionar, registrar, classificar, ordenar i utilitzar informació.
Els temes i les eines que ens ajudaran a millorar les nostres capacitats de gestió són, entre d'altres:
  • Navegadors, configuració del navegador (barra d'adreces d'interès, complements - diccionaris, foxtab- navegació i privacitat.
  • Cercadors i llenguatges d'interrogació.
  • Criteris de selecció (fiabilitat, adequació).
  • Registre de dades amb un bloc de notes en línia, etiquetatge
  • Subscripció a font d'informació: Google Reader.
  • Marcadors en línia i marcadors socials: delicious
  • Personalització d'entorns: IGoogle. .
  • Drets d'autor i citació de fonts: cites literals i enllaços.
Recursos:

dimarts, 15 de setembre del 2009

Blocs. Exercici pràctic

Cerca aquest vídeo sobre interactivitat a ed3.cat i mira d'embedir-lo al teu bloc.

Edu3.cat


A la mateixa entrada del bloc destaca les 3-4 idees que t'han semblat més rellevants de totes aquelles que es presenten al vídeo.

dilluns, 7 de setembre del 2009

Les presentacions a l’Educació.

Document en el•laboració

Introducció

La transmissió de continguts a grups de persones utilitzant recursos tecnològics és una pràctica habitual en educació. Els docents s’han recolzat en pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etc. Fins arribar, ara ja fa uns anys a la utilització dels anomenats programes de presentacions. Cal citar que la primera versió del programa més conegut de presentacions, el Microsoft Power Point, va ser llançada al 1987 per als ordinadors Apple Macintosh. (http://en.wikipedia.org/wiki/Microsoft_PowerPoint )

Tres temes fonamentals planen sempre que es parla de presentacions a l’educació:
  1. La utilització de presentacions, implica sempre una metodologia orientada a la transmissió de coneixements del professor a l’alumne?
  2. Podem fer un mal ús de les presentacions? Com sabem com detectar-lo?
  3. Utilitzar presentacions implica un major aprenentatge de l’alumne?

Competències que es desenvolupen


  • Adquirir la capacitat de cerca, selecció, anàlisi i síntesi de la informació i transformar-la en coneixement. (EB-25)
  • Utilitzar mitjans i entorns digitals per a comunicar-se i treballar de forma col·laborativa, fins i tot a distància, per recolzar l'aprenentatge individual i contribuir a l'aprenentatge dels altres.
Programes i serveis en línia per a crear i publicar presentacions.
Per a crear presentacions hi ha diversos programes, d'aquests convé conèixer:
  • El Microsoft Power Point, que és el més utilitzat i que més possibilitats creatives i multimedials dóna avui en dia. Aquest programa està integrat en la suite Microsoft Office.
  • L’Impress, una alternativa de molta qualitat, lliure i gratuïta per aquells qui volen treballar sense tenir els condicionants d’utilitzar un programa propietari com el Power Point. Forma part de la suite Open Office i la podeu descarregar gratuïtament en català de http://www.sofcatala.org/
  • També hem de destacar les presentacions que podem crear amb el servei on-line Google Docs. Si bé a nivell de recursos tècnics, queda lluny de les dues anteriors, fa un molt bon ús de la xarxa, permetent crear col•laborativament les presentacions, permet xatejar sobre les mateixes mentre les anem construint i finalment publicar-les en format web. És un servei gratuït però no lliure (important diferència)
  • La quarta aplicació de la que cal parlar no és un programa de presentacions pròpiament dit sinó un servei on-line que permet publicar presentacions fetes en Power Point, és tracta de Slide Share o de Slideboom i els podem trobar a http://www.slideshare.com/ o a http://www.slideboom.com/ i si bé no són programes per fer presentacions s'utilitzen molt. Slideboom reconeix moltes més animacions que slideshare

    Com estan estructurats els programes de presentacions.

    Els elements de que consten els programes de creació de presentacions són 6:

    Presentació
  • Diapositives
  • Objectes
  • Accions
  • Transicions
  • Animacions
Les diapositives són l’eix central dels programes de creació de presentacions en ella i col·loquem lliurament els objectes com ara: textos, vídeos, imatges, etc i el conjunt de diapositives formen una presentació. Les presentacions en Power Point tenen l’extensió pptx o ppsx, en Impress creem arxius odp i google també utilitza el seu propi format, però la presentació s’emmagatzema al servidor. Cal dir que tots tres programes donen opcions d’exportar i importar arxius.

Les transicions son l’efecte visual i/o sonor que s’estableix entre diapositives
Les animacions són l’efecte visual i/o sonor que s’estableix als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida de dins la diapositiva
Les accions són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre nu objecte. (per exemple quan cliquem a sobre un text, anem a una dispositiva concreta)

Com utilitzar-les a l’educació.
Bàsicament tenim dues opcions i no depén tant com pot semblar de la presentació sinó de la metodologia docent que s'utilitzi. Així doncs tenim un gran grup que utilitza les presentacions per a transmetre d'una manera ordenada i clara informació als alumnes i un segon grup que utilitza les presentacions per a: motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar, construir ....

Totes dues maneres d'utilitzar el Power Point són objecte d'estudi en aquesta assignatura i per realitzar aquest aprenentatge seguirem l'estructura següent:

Coneixement dels aspectes tècnics d'ús del programa Power Point.
Lectura de la comunicació: http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf
visionat a classe d'exemples relacionats amb les modalitats d'ús citats en la lectura.
Realització d'una pràctica, penjar-la al bloc i comentar-la citant els aspectes metodològics tinguts en compte en el moment de confeccionar-la.

diumenge, 6 de setembre del 2009

LLenguatge audiovisual, tractament de la imatge i el vídeo

No tinc clar si aquesta hauria de ser una guia per al professor o per als estudiants...
Si fos per als professors, entenc que caldria que hi haguessin aquests apartats:

(a més a més, en la concreció de les activitats caldria preveure els lligams amb l'altra assignatura del mòdul...)

1. Competències que es desenvolupen (a partir del llistat de competències del mòdul/assignatura/crítiques)
(Continguts: tractament d'imatge, tractament de so, tractament de vídeo, recursos expressius del llenguatge audiovisual, possibilitats didàctiques de l'ús del vídeo a l'escola)
2. Objectius del treball del tema
- Ser capaç de manipular fotografies amb un programa d'edició d'imatge,
- Ser capaç de crear arxius de so amb un programa d'edició d'àudio,
- Ser capaç de muntar un arxiu de vídeo
- Conèixer els recursos expressius bàsics del llenguatge audiovisual
- Conèixer les possibilitats didàctiques de l'ús del vídeo a l'escola
3. Activitats a fer en els diversos espais d'aprenentatge (tenint en compte dues setmanes de dedicació)
- Fer un muntatge de fotos amb música, o un petit vídeo
- Localitzar víeos d'interès didàctic en espais públics (Edu3.cat, YouTube)
- Informar-se de l'ús que es fa del vídeo a l'escola
- Analitzar un anunci publicitari
3.1. Sessió mig-grup (2h)
3.2. Sessió petit-grup (1h)
3.3. Seminari
3.4. Treball tutoritzat (2h?)
3.5. Treball autònom (2h?)
4. Materials de treball
Programari: Gimp, Audacity, Windows Movie Maker
Adreces web:
- recursos expressius del vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=wXQn38iyH4s&feature=related
http://www.xtec.es/~xripoll/llengua.htm
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16844&p_ex=el
- recursos didàctics en format vídeo:
http://www.edu3.cat/,
http://www.youtube.com/ ,
- experiències escolars:
Lectures:
- CABERO, J. (2007): El vídeo en la enseñanza y formación, a CABERO, J. (coord.): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Madrid, McGraw/Interamericana de España, 129-1495.
Avaluació

dilluns, 16 de febrer del 2009

Competències bàsiques en TIC per a la formació de Persones adultes

A totes les èpoques, els homes han necessitat dominar una sèrie d'habilitats específiques per poder sobreviure en els temps que els ha tocat viure i al segle XXI, entre d'altres, hem de dominar algunes habilitats relacionades amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i la gestió de la informació independentment de la seva professió actual o futura.

El problema el tenim en mesurar el que ens fa falta saber i fins a quin grau, un cop esbrinat això el que cal és que cada persona es situï dins aquesta escala i, si s'escau, planifiqui com ho farà per arribar al nivell desitjat. Anem per parts:

1- Què hem de saber?

La Generalitat de Catalunya ha publicat una llista de
competències bàsiques que ens marquen totes aquelles habilitats, destreses i coneixements que ha de tenir una persona adulta avui en dia en relació a les TIC. Des de l'assignatura considerem que aquesta llista ens marca el nivell d'entrada partir del qual començarem a treballar. La podeu trobar a:

http://www.xtec.cat/fadults/competic


O en una versió més antiga a:

http://www.xtec.cat/fadults/competic/materials/central.htm

El que cal fer és llegir detingudament aquest document i fer-vos una llista molt concreta de TOT EL QUE NO SÉ.

És molt important fer la llista de manera concreta, punt per punt.

2- On em situo jo en relació a l'escala i a la resta de companys de classe.


Si aneu al Blink, veureu que, en el grup del mòdul hi ha un fòrum anomenat:


Què no sé?

Aquí heu de penjar, mitjançant "crear intervenció", la llista feta en el punt 1, un cop fet això, mireu i compareu la vostra llista amb la dels vostres companys.

3- Què puc fer per a millorar?


D'entrada fixeu-vos que la pròpia pàgina ja ens pot solucionar part del problema, però aquest punt el tractarem a classe un cop analitzem el conjunt de la classe i els plans de millora seran personalitzats per a cadascú.

Així doncs el que cal fer ara és llegir amb molta cura la llista de competències bàsiques, fer una llista del "què no sé?", penjar aquesta llista al fòrum del mòdul i comparar-me amb els companys.